Crec que tots ens fem aquesta pregunta. Els pares dels nens de P2 segurament ens la preguntem gairebé cada dia. O bé perquè encara no l'hem tret, o bé perquè l'hem tret però no sabem si ens està anant del tot bé.
Quan és el moment més adequat? El gran dilema...
Aprofitar l'estiu, esperar que ho demani el mateix nen. Quan estan preparats?
Els que ja ho han fet, com us ha anat l'experiència? Els que encara us ho esteu pensant, quina idea en teniu??
Bones a tots, sóc la mare d'en Roger de P2, en quant al tema del bolquer, a nosaltres ens va anar força bé, el vam treure a l'Agost quan feie m vacances i la veritat es que en Roger va reaccionar molt bé, quasi no es va fer pipi, suposo que cada nen es un cas diferent.
ResponderEliminarUs animó als que encara no heu fet el pas, a fer-lo ja que s'ha de fer, tots hi hem de passar.
Molt bona la idea del bloc.
Un altre tema interessant per comentar seria, l'hora d'anar a dormir.
Roser Llorens
Bones!! volia explicar que nosaltres vam treure el bolquer a l'Eudald i li vam tornar a posar....imolta gent deia: em penso que t'has equivocat!!és com fer un pas enrera!! bé doncs aquest Nadal ell mateix ha demanat per treure'l i és que com tots, necessitem estar rpou preparats i segurs per fer les coses i cadascú a un ritme diferent!!crec que em de poder confiar en els nostres fills i donar-los el temps que necessiten per fer les coses.
ResponderEliminarEspero que serveixi per a alguns pares que també se senten insegurs!!!!
Laia, l'Elna des del juny que no duia bolquer a la nit i tot anava la mar de bé, fins que, de cop i volta, per les vacances de Nadal es va començar a fer pipi cada dia. Un drama. Ara hem decidit tornar-li a posar el bolquer a la nit i CAP dia s'ha aixecat amb el bolquer moll. És increïble però cert.
ResponderEliminarJo també penso que ella ara se sent molt més segura. Crec que inconscientment l'estavem examinant, doncs cada matí el primer que fèiem era tocar-la per veure si s'havia fet pipi, i ella es devia sentir malament.
Ara tot va molt bé, i encara que s'aixequi seca, crec que trigaré encara un temps a tornar-li a treure.
Per cert, també hem tret la barana de barrots del llit i ara puja i baixa, encén el llum a la nit i es passeja per tot arreu ella sola. El primer dia es va desconcertar a les fosques per l'habitació i ens la vam trobar a davant de l'armari pensant-se que era la porta; però a partir del segon dia tot va anar com una seda.
És que s'estan fent tant grans!!! Snif, snif..
M.Àngels