Manualitat pels pares i peques de l'escola.

Adjunto, email que m'ha fet arribar la Nuri (mare de la Berta). Sembla divertit i fàcil, no??

 

 

Us animo a que expliqueu el conte de la caputxeta vermella d'una manera diferent. Només cal que entreu a la web de Canon creative park (http://cp.c-ij.com/es/contents/2023/little-red/index.html) i descarregueu unes plantilles. Amb una mica d'imaginació i destresa teniu un conte en 3D.

 

 Mireu com hi juga la Berta, li encanta!

 

I en aquesta pàgina hi han altres contes: els tres porquets, etc.

Nuri

Un parc que sembla molt divertit...

El parc de les escultures gegants Pastissos gegants, bolets enormes, flors gegants, gomes d'esborrar de grans dimensions, llapis grans, una màquina per fer punta gran, gran, una sabata gegant amb un llibre al capdamunt... Al Parc de jocs de Malgrat de mar quedareu bocabadats de la mida de les escultures i de la quantitat de jocs que hi ha per a nens i nenes de 3 als 14 anys, i zones infantils específiques per a menors de 3 anys. En aquest espai hi trobem elements escultòrics, didàctics, botànics i paisatgístics. Espais per descansar i per fer un pícnic, zones per passejar, àrees on llegir contes, zones esportives...un parc temàtic d'on els nens i nenes no trobaran l'hora de marxar. Per jugar: jocs infantils per a totes les edats, jocs auditius, per manipular, per fer música, jocs d'aventura pels més atrevits, jocs d'equilibri,  una zona per fer skate, tirolines, tobogans... El Parc Francesc Macià és un dels parcs més grans de la zona amb una extensió de més de 40.000 m2 i ofereix una gran varietat de possibilitats d’oci per passar un dia inoblidable amb la família.  I recordeu...les escultures no es mengen! FONT: www.sortirambnens.com

COM ARRIBAR-HI PARC DE FRANCESC MACIÀ Carretera de la Costa Brava, 100 Malgrat de Mar Barcelona   . .

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

           Diu la llegenda...

... que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i ramats sencers  de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va  decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure  tranquils, almenys per aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.

El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.
FONT: www.sortirambnens.com

Mireu que senzill...

Aquesta Setmana Santa l'Elna estava amb els avis. Jo la deixava a les 8.30 i es quedava a casa dels avis fins que arribava el seu pare a les 3 i mitja. Jo a la tarda solo arribar entre 7 i 8 normalment. Cosa que significa que de mitjana la veig unes 3 hores al dia. Aquestes 3 hores inclouen una horeta al matí (hora de màxim estrés diari) i un parell d'hores a la tarda en què juguem una mica, banyem i preparem sopar i dinar de l'endemà. A mi aquesta situació a vegades m'angoixa per allò de que... "almenys les estones que hi estiguis que siguin de qualitat". I jo penso... "Ho són de qualitat les estones que passem juntes?". No tinc resposta. 

Avui és festa i podré passar tot el dia amb l'Elna. I demà, i demà passat, i l'altre... Quatre dies!! Quan ens hem llevat ens hem fet un fart de riure perquè remenant l'ordinador hem trobat un vídeo de quan ella era petita i el seu pare intentava fer-la riure amb una papallona immensa que era més gran que ella. Ara penso que més aviat la devia espantar... Després m'ha dit:

Mama, avui és vacances? No vas a treballar?

Quan li he dit que no m'ha abraçat tant fort que encara em sembla que la noto.

I m'ha vingut al cap una frase que vaig llegir un dia en un article sobre l'educació emocional. Mireu que senzill...

Educació afectiva = Educació efectiva

Què us sembla? Ho hauríem d'aplicar sempre que puguem.