Aquesta Setmana Santa l'Elna estava amb els avis. Jo la deixava a les 8.30 i es quedava a casa dels avis fins que arribava el seu pare a les 3 i mitja. Jo a la tarda solo arribar entre 7 i 8 normalment. Cosa que significa que de mitjana la veig unes 3 hores al dia. Aquestes 3 hores inclouen una horeta al matí (hora de màxim estrés diari) i un parell d'hores a la tarda en què juguem una mica, banyem i preparem sopar i dinar de l'endemà. A mi aquesta situació a vegades m'angoixa per allò de que... "almenys les estones que hi estiguis que siguin de qualitat". I jo penso... "Ho són de qualitat les estones que passem juntes?". No tinc resposta.
Avui és festa i podré passar tot el dia amb l'Elna. I demà, i demà passat, i l'altre... Quatre dies!! Quan ens hem llevat ens hem fet un fart de riure perquè remenant l'ordinador hem trobat un vídeo de quan ella era petita i el seu pare intentava fer-la riure amb una papallona immensa que era més gran que ella. Ara penso que més aviat la devia espantar... Després m'ha dit:
Mama, avui és vacances? No vas a treballar?
Quan li he dit que no m'ha abraçat tant fort que encara em sembla que la noto.
I m'ha vingut al cap una frase que vaig llegir un dia en un article sobre l'educació emocional. Mireu que senzill...
Educació afectiva = Educació efectiva
Què us sembla? Ho hauríem d'aplicar sempre que puguem.
Fantàstic! Jo crec que no és quan temps passes amb el teu fill sinó la qualitat d'aquest. Quan estem amb ell/a ha de ser de forma completa, tot fent activitats que puguin ser del seu gust i que li permetin desenvolupar tota la seva creativitat i potencials. Un clar exemple del que es pot fer amb un petit tot jugant ho trobareu a: http://trespompones.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
ResponderEliminarAmb una idea adaptada d'aquesta mare bloggera de Sabadell amb la Berta i els seus cosins ens ho varem passar molt bé un matí fent un joc de pistes tot fent d'investigadors - espeleòlegs a Les Estunes de Banyoles. Un lloc on viuen les goges (unes fades màgiques). Si no ho coneixeu, val la pena!
Moltes gràcies Nuri, la veritat és que sempre ens dónes idees molt interessants. És veritat que podríem fer moltíssimes més coses a l'aire lliure i de forma manual. Ara m'has fet pensar que amb l'Elna i en Bru, el seu cosí, a vegades juguem "a fer proves". Els hi encanta!! Es tracta de que tu els hi vas dient coses que han de fer, per exemple: anar saltant d'un punt a un altre, caminar d'esquenes un trosset, recollir tres flors i portar-me-les, seure a terra i tocar-se el nas amb els peus, ... No ho sé, els hi vaig dient coses com aquestes per fer i passen una estona ben divertida. A vegades és fàcil que es diverteixin sense una joguina o sense estar tancats a casa, el que passa és que hi hem de posar imaginació!!!!
ResponderEliminar